Després danys descriure poesia, lautora rep lencàrrec descriure, en prosa, un text autobiogràfic. però què podia explicar, ella, de la seva vida, mancada de fets espectaculars i experiències dramàtiques i des de quina perspectiva podia parlar ne als 35 anys una lectura casual va donar li la idea destructurar el llibre a partir del seu alfabet matern, el ciríl·lic, que té trenta tres lletres. cada lletra del ciríl·lic, doncs, representaria una paraula una paraula russa, escrita en original i en transcripció, i cada paraula seria un punt de partida per parlar dun fenomen, un element o una personalitat de la cultura russa. la tria de paraules, deliberadament arbitrària, obeiria només als desitjos de la memòria i la imaginació. les anècdotes personals hi serien, però només per donar més vida i color a les entrades del diccionari. a poc a poc es va adonar que, si bé no li interessava gaire parlar della, sí que volia fer un homenatge als seus avantpassats i mirar dentreteixir, duna manera fragmentària, les seves petites històries particulars amb la història gran del segle xx rus.
